El passat dimecres li vaig poder fer una pregunta parlamentària al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, sobre les mesures que pensava prendre el seu Departament per fer front a la problemàtica creixent de la sobreocupació de pisos. Una problemàtica de la que se n’han fet ressò tots els mitjans de comunicació, arran de les manifestacions ciutadanes contra aquesta pràctica al barri de la Salut de Badalona.
Només a Badalona, ciutat on hi visc, es comptabilitzen més de 170 pisos pastera, anomenats així per la seva sobreocupació amb persones immigrades. En aquests pisos, s’hi poden amuntegar fins a quinze o vint persones, i els problemes que provoquen aquestes situacions deterioren greument la convivència als barris; sorolls a tot hora, crits, brutícia... De fet, el detonant de la protesta veïnal fou l’embussament, en un d’aquests pisos, d’uns desguassos que es van rebentar al pis de sota. Imagineu-vos que això passés a casa de qualsevol de vosaltres: quina seria la vostra indignació? Per tal d’emmarcar l’assumpte, així mateix li vaig preguntar al Conseller durant l’últim Ple del Parlament
Les mesures per fer front a aquest problema passen per definir en la futura Llei de l’Habitatge la tipologia d’habitatge sobreocupat. Per poder, a partir d’aquí, imposar les sancions oportunes per evitar aquesta pràctica. En última instància l’administració podria, esgotades les mesures anteriors o en casos greus, recuperar d’ús de fruit de l’habitatge per llogar-lo en les condicions adequades.
Per fer efectiva la Llei cal, a més, que els Ajuntaments tinguin el màxim de competències en aquest tema. Només així podran solucionar els problemes que es presentin amb la major celeritat. Des d’Esquerra vam exigir, a més, que la Llei es trameti amb la màxima urgència per posar, immediatament, fil a l’agulla en aquesta qüestió.
Les mesures proposades han de donar nous instruments a l’Administració per prendre mesures necessàries davant d’aquesta problemàtica. Però no poden ser les úniques, ni tan sols les primeres. Cal, també, promoure la figura del mediador cultural i polítiques d’acollida que facilitin l’aterratge en condicions, de totes les persones que arriben al nostre país. S’ha d’evitar que tota aquesta gent acabi en xarxes informals d’acollida –sovint pseudomàfies- que s’aprofiten de les carències i la manca d’informació dels immigrants, per amuntegar-los en pisos, els propietaris dels quals acaben cobrant, en conjunt, lloguers astronòmics.
Només a Badalona, ciutat on hi visc, es comptabilitzen més de 170 pisos pastera, anomenats així per la seva sobreocupació amb persones immigrades. En aquests pisos, s’hi poden amuntegar fins a quinze o vint persones, i els problemes que provoquen aquestes situacions deterioren greument la convivència als barris; sorolls a tot hora, crits, brutícia... De fet, el detonant de la protesta veïnal fou l’embussament, en un d’aquests pisos, d’uns desguassos que es van rebentar al pis de sota. Imagineu-vos que això passés a casa de qualsevol de vosaltres: quina seria la vostra indignació? Per tal d’emmarcar l’assumpte, així mateix li vaig preguntar al Conseller durant l’últim Ple del Parlament
Les mesures per fer front a aquest problema passen per definir en la futura Llei de l’Habitatge la tipologia d’habitatge sobreocupat. Per poder, a partir d’aquí, imposar les sancions oportunes per evitar aquesta pràctica. En última instància l’administració podria, esgotades les mesures anteriors o en casos greus, recuperar d’ús de fruit de l’habitatge per llogar-lo en les condicions adequades.
Per fer efectiva la Llei cal, a més, que els Ajuntaments tinguin el màxim de competències en aquest tema. Només així podran solucionar els problemes que es presentin amb la major celeritat. Des d’Esquerra vam exigir, a més, que la Llei es trameti amb la màxima urgència per posar, immediatament, fil a l’agulla en aquesta qüestió.
Les mesures proposades han de donar nous instruments a l’Administració per prendre mesures necessàries davant d’aquesta problemàtica. Però no poden ser les úniques, ni tan sols les primeres. Cal, també, promoure la figura del mediador cultural i polítiques d’acollida que facilitin l’aterratge en condicions, de totes les persones que arriben al nostre país. S’ha d’evitar que tota aquesta gent acabi en xarxes informals d’acollida –sovint pseudomàfies- que s’aprofiten de les carències i la manca d’informació dels immigrants, per amuntegar-los en pisos, els propietaris dels quals acaben cobrant, en conjunt, lloguers astronòmics.
0 comments:
Post a Comment