El Tribunal Constitucional esmola les tisores

El Partit Popular ha estat burxant el Tribunal Constitucional espanyol, fins que ha aconseguit l’admissió de la recusació contra el magistrat progressista Pérez Tremps. Amb el bandejament d’aquest jutge s'estableix una majoria conservadora al Tribunal Constitucional que, com a bons aprenents del jacobí Pierre Marphille, ja ha començat a esmolar les tisores per consumar la tercera retallada del via crucis estatutari. Si res no canvia, la deliberació sobre la constitucionalitat de l’Estatut es resoldrà amb la il·legalització de les poques millores que han quedat en peu del text original, després de les retallades anteriors.

La primera tisorada, el pacte Mas-Zapatero, ja en difuminà els principals avenços a canvi d’una presumpta presidència de la Generalitat. Després ha arribat la segona; la legislació espanyola impulsada pel PSOE –com el decret d’ensenyances mínimes-, que pretén una retallada d’esquitllentes. Consistent a camuflar, amb l’excusa de discrepàncies interpretatives, el que és una ofensiva centralista sobre l’ensenyament català i altres competències que ara paguem i gestionem (no incloc la Llei de Dependència, perquè afecta una competència que a la pràctica no existeix, ja que el dèficit de finançament impedeix que la Generalitat la pugui pagar). Per últim, la tercera retallada; la definitiva estocada judicial, pot deixar l’Estatut com si Àtila hi hagués passat per sobre; irreconeixible. Els experts parlen que alguns articles poden quedar més aigualits que els del text de 1979.

Respecte a aquesta presumpta tercera retallada, hi ha un aspecte molt rellevant que la diferencia de les dues anteriors: es farà amb la total indefensió jurídica i política dels catalans i les catalanes. Perquè al contrari de la primera i la segona retallada, davant les quals el poble de Catalunya s’ha pogut manifestar; amb el seu vot en referèndum, o a través dels seus representants al Parlament, aquesta tercera tisorada, si es consuma, serà inapel·lable. La farien uns pocs homes i dones –cap d’ells català- d’un tribunal ara ja decantat cap a les tesis més reaccionàries del PP, i d’esquena a la voluntat de la gran majoria del poble de Catalunya.

Abans d’ahir, Josep-Lluís Carod-Rovira, sentenciava que si l’Estatut votat pel poble de Catalunya se’l cruspien al número sis del carrer Scarlatti, i només en deixaven les engrunes, el nostre país tindrà una sola alternativa per avançar; aquella que depèn de nosaltres mateixos i de ningú més; la independència. A curt o mig termini, amb o sense nova retallada, el tap constitucional espanyol ens fa evident, dia a dia, que hem de començar a teixir les estratègies i les complicitats cap a aquesta fita política, construint el país amb il·lusió, tenacitat i confiança en el futur.