Eufeniano Fuentes Rodríguez fou director dels serveis mèdics de l’equip ciclista Kelme. El juny de 2006 la Guardia Civil, en el marc de la “Operación puerto”, deté aquest Doctor Fuentes per induir 58 ciclistes a realitzar autotransfusions de sang amb molt elevat percentatge d’oxigen, i assessorar-los en l’adquisició i el consum de productes prohibits. Igual que el mencionat “doctor”, molts dels 58 ciclistes imputats en la “Operacion puerto” van pertànyer a l’històric Kelme.
La majoria d’experts consultats creuen que aquestes pràctiques eren habituals a Kelme, quan a finals del segle passat i primers anys del present, els controls antidopatge en el ciclisme eren més laxos. De fet, l’ex-corredor de Kelme Jesús Manzano, ja va denunciar als jutjats, l’any 2004, que quan corria per a aquesta marca l’havien obligat a dopar-se.
Mentre que Kelme mai va rescindir un sol contracte a cap dels seus ciclistes per dopatge, el seu conseller delegat Benjamín Clarí, afirma que trenquen el seu acord de patrocini amb Oleguer “por meterse donde no le llaman”. És evident que la mateixa doble moral de la justícia espanyola, que Oleguer denunciava en el seu article, pot ser extensible a aquesta empresa esportiva. Amb l’agreujant que el cas del jugador del barça no té res d’immoral, al contrari, el seu exercici de la llibertat d’expressió per denunciar la situació de De Juana Chaos és un gest que s’ha d’agrair i enaltir.
Si compartim que la llibertat d’expressió és un dels pilars de la democràcia, hem de concloure que avui, l’Estat espanyol, comandat pel seu nacionalisme expansiu, està molt lluny de ser una democràcia real. De Juana, ha estat condemnat a dotze anys de presó per un delicte d’opinió i la Audiencia Nacional, contra la opinió dels jutges que el van sentenciar, s’ha negat a atenuar el compliment de la condemna per salvar-li la vida. A Oleguer se li rescindeix el seu contracte de patrocini amb Kelme per un altre article d’opinió i tota la premsa espanyola demana el seu cap. Mentrestant, Espanya pressiona mig Sud-amèrica, perquè la selecció catalana de patinatge no hi pugui competir oficialment.
Aquesta democràcia espanyola és més espanyola que democràcia.
La majoria d’experts consultats creuen que aquestes pràctiques eren habituals a Kelme, quan a finals del segle passat i primers anys del present, els controls antidopatge en el ciclisme eren més laxos. De fet, l’ex-corredor de Kelme Jesús Manzano, ja va denunciar als jutjats, l’any 2004, que quan corria per a aquesta marca l’havien obligat a dopar-se.
Mentre que Kelme mai va rescindir un sol contracte a cap dels seus ciclistes per dopatge, el seu conseller delegat Benjamín Clarí, afirma que trenquen el seu acord de patrocini amb Oleguer “por meterse donde no le llaman”. És evident que la mateixa doble moral de la justícia espanyola, que Oleguer denunciava en el seu article, pot ser extensible a aquesta empresa esportiva. Amb l’agreujant que el cas del jugador del barça no té res d’immoral, al contrari, el seu exercici de la llibertat d’expressió per denunciar la situació de De Juana Chaos és un gest que s’ha d’agrair i enaltir.
Si compartim que la llibertat d’expressió és un dels pilars de la democràcia, hem de concloure que avui, l’Estat espanyol, comandat pel seu nacionalisme expansiu, està molt lluny de ser una democràcia real. De Juana, ha estat condemnat a dotze anys de presó per un delicte d’opinió i la Audiencia Nacional, contra la opinió dels jutges que el van sentenciar, s’ha negat a atenuar el compliment de la condemna per salvar-li la vida. A Oleguer se li rescindeix el seu contracte de patrocini amb Kelme per un altre article d’opinió i tota la premsa espanyola demana el seu cap. Mentrestant, Espanya pressiona mig Sud-amèrica, perquè la selecció catalana de patinatge no hi pugui competir oficialment.
Aquesta democràcia espanyola és més espanyola que democràcia.
0 comments:
Post a Comment