Aprendre a viure sense petroli... o sense llum

Cinc cents científics de tot el món s’han congregat a París per advertir-nos que l’increment de diòxid de carboni està abrusant l’atmosfera. En un gener primaveral, pot ser que més o menys cíclic però segur premonitori, se’ns despulla la veritat; s’instal·la al nostre planeta, cada vegada de forma més irreversible, un canvi climàtic de greus conseqüències per a la vida de la humanitat.

Le Nouvel Observateur ens dona les xifres de la urgència. En 25 anys, del 1980 al 2005, les emissions de Co2 s’han incrementat al món fins a fer flamejar les dades. A l’Amèrica del Nord de 5 a 6,3 milions de tones de Co2, a l’Àsia de 2,12 a 7,26 milions , al Proper Orient de 0,34 a 1,18, a Europa s’han mantingut enormes però estables.

Les conseqüències no esperen la nostra reacció i com ens ensenya Michel de Pracontal, les fotos de fa 40 anys de glaceres i geleres ens mostren paisatges ara fosos. Els mateixos llacs bucòlics que emergits del glaç ens embadaleixen, són la punta de l’iceberg d’un problema que fa esgrogueir l’estampa. Ara sabem que si el fenomen es completés fins atansar els casquets polars, el nivell dels oceans pujaria fins a 65 metres, devastant la humanitat. Per ara, els satèl·lits de la NASA han calculat en 3 mil·límetres per any l’increment de l’embalum del mar. Al Pacífic ja preparen futures evacuacions d’algunes illes.

Els experts parlen d’una multiplicitat de conseqüències. Fabien Gruhier ens explica l’èxode animal que cerca el clima consignat a la seva genètica. I com a Moscou es detecten amb espectacular freqüència les larves que provoquen la malària (una típica malaltia tropical). Pracontal, en el mateix fòrum, ens adverteix de les sequeres, la desertització i els incendis que afecten i afectaran grans parts del planeta, amb els conseqüents desplaçaments humans i el col·lapse econòmic d’aquests territoris. Ahir cinc minuts sense llum, i demà?

Més enllà de la frívola alegria per un dia assolellat; per un bany hivernal a la platja que dos mesos després de l’última remullada recordàvem amb melangia, com a ciutadans conscients hem de posar remei a la voràgine consumista d’energies fòssils. En el futur haurem d’aprendre a viure sense tant petroli per poder reconèixer-nos en la nostra actual fesomia. Només la disminució del consum d’energia i produir-la amb formats no contaminants poden reduir les emissions vaporoses que provoquen l’escalfament de la terra. És a les nostres mans.

La natura és sàvia i si no ho evitem ella mateixa s’encarregarà d’apagar-nos el llum. Ens convé pensar-hi més de 5 minuts.