Qui vol fer mal a Esquerra?

Aquests dies, han de ser aprofitats pels estudiants de periodisme per conèixer i comprovar la rabiosa tècnica de fer la pinça, que és la manera com procuren debilitar l’independentisme alguns mitjans de comunicació poc amics d’aquesta causa. Aquesta tècnica de Fer la pinça consisteix en que les direccions de dos mitjans de comunicació diferents, però d’un mateix grup empresarial, decideixin malmetre alhora la imatge d’Esquerra per debilitar-la. I que ho facin, un i altre mitjà, per raons completament oposades –exigint alhora ordre i combat- i a partir de qualsevol excusa, com per exemple unes reflexions astronòmiques.

La pràctica crustàcia de fer la pinça, es pot contemplar des de fa dies, fàcil, nítida i refulgent, a les pàgines dels diaris del grup de comunicació que va ser fundat per dos il·lustres igualadins. Així, la tenalla avantguardista pinça des de la dreta, empenyent Esquerra cap a la inanició, exigint-li silenci al govern per poder tirar endavant aquells projectes que comparteixen CiU i PSC i que Esquerra vol d’una altra manera (i així desmobilitzen l’elector més combatiu).

De forma simultània, l’altra tenalla, avui la seva coartada catalanista, pinça en sentit contrari, empenyent el partit a que marqui paquet amb un independentisme d’escarafalls i inofensiu, i trenqui a les primeres de canvi amb el pacte de govern per donar entrada a la sociovergència (i aconseguir desmobilitzar així l’elector d’Esquerra més gradualista). Resultat immediat esperat pel sistema i antisistemes de plató; esprimatxar la base social d’Esquerra amb la desmobilització dels dos flancs a quatre mesos de les eleccions municipals.

Quan les crides antagòniques i simultànies a l’ordre i a la revolta, vénen d’aquells mitjans que ens volen mal o malacompanyats, és quan més s’imposa la reacció serena i, al mateix temps, la difusió completa del full de ruta de l’independentisme; Esquerra necessita captar nous sectors socials per ser majoritària i, per fer-ho, sabem que s’ha de distingir al govern amb mesures clares i potents de construcció social i nacional. I, com a partit, ha de treballar pel proper horitzó nacional; l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Ambdues coses es faran en aquesta legislatura tot i els obstacles que ens posaran, a l’hora de la veritat, els mateixos que ara ens esperonen. Però es faran en la forma i el calendari que Esquerra ha dissenyat. Qualsevol altra cosa seria una temeritat al servei de la sociovergència i la dependència.