Madí, el confós autonomista

Diuen allò que, quan l’adversari s’equivoca, més val no distreure’l. Però avui cal fer una excepció, per contestar l’afirmació que fa David Madí, que com ara Esquerra està abandonant el seu independentisme i es conforma amb el nacionalisme autonomista, ja no hi ha obstacle per a una entesa amb CiU.

És alarmant la miopia estratègica de Madí. Perquè si això fos veritat, resulta que passaria tot el contrari del que ell afirma. Per quina raó hauria de pactar Esquerra amb CiU si es conformés amb l’actual autonomia? Per a fer què, si ni tan sols hi hauria horitzó catalanista compartit? En aquesta hipotètica i trista Catalunya, sense cap partit sobiranista, Esquerra restaria a l’oposició o seguiria conformant governs d’esquerres, ja que voldria transferir més benestar a les classes populars del país, d’acord amb la seva ideologia social. Més aviat tendiria a voler captar el votant catalanista del PSC i ICV, que no pas el conservador i liberal de CiU, que mai apostaria per una Esquerra així.

Però tornant a la realitat, i a desgrat de la mala consciència per la retallada estatutària que arrossega Madí, tothom d’Esquerra sap, que el partit no deixarà de ser independentista. Perquè ho són tots els militants. Des del company Carretero que, en tot cas, aposta per una determinada estratègia per aconseguir la independència, fins al conjunt de la direcció del partit, que en pot prioritzar una altra. Esquerra està fermament cohesiona al voltant del consens bàsic i urgent, que cal superar el marc autonòmic que ens escanya i exercir el dret a l’autodeterminació.

Per tant, només si CiU assumeix la sobirania i l’autodeterminació com a horitzó nacional, hi haurà algun element que ens acosti, i que, alhora, ens diferenciï de les altres forces polítiques, i el pacte nacional tindrà sentit (fins i tot amb ICV, que, seguint l’exemple d’Ezker Batua a Euskadi, s’hi podria sumar).

En aquests moments, de confusió i de sarau a convergència, és millor que els seus estrategs es pensin altres arguments per justificar la seva posició si volen surar en l’autonomisme. Tan de bo, els sobiranistes de CiU, acabin guanyant la majoria i es deslliurin de tanta dependència mental.